Quin avorriment, quines poques ganes de créixer políticament, és a dir, quines ganes de persistir en l'error (o les limitacions) de la hipòtesi política de l'autonomia. "Yo hace años que vine a hablar de mi libro y lo seguiré haciendo", peti qui peti.
Feb 4, 2026 09:41Al final és confondre el diagnòstic (la crisi de representació) amb el desig (volem ser lliures=la representació és caca), just en el moment en què el feixisme mundial es conjura per liquidar tota mediació per imposar la raó de la força sense límits. Ho sento, però cal ser tanoca.
