Política & Prosa
Plataforma periodística de debat obert i plural.
politicaprosa.com
- Josefina Castellví (1935–2026), 'Pepita' per als amics, va dedicar la seva vida a la ciència i a l’Antàrtida. Una vocació a prova de tempestes. Metòdica, dura i determinada, va obrir camí en un món científic profundament masculinitzat. EPD ✍️ Recuperem aquest retrat d'Albert Solé.
- Trump encara no ha donat ordres d’intervenir dins el país contravenint ordres judicials, i no sabem si ho farà. Si arribéssim a aquest punt, la crisi constitucional seria inevitable. Obeirien els generals a Trump? Per @4freedoms.es.
- 📽️ 'Nouvelle Vague' y 'Blue Moon', los dos últimos films de Richard Linklater, recientemente estrenados, constituyen un perfecto resumen de toda su filmografía anterior. Por Carlos Losilla.
- No fer res no és una opció. L’Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units ha clavat dos cops a Europa, un abandonament estratègic i un insult a la seva civilització. Per Claudi Pérez. politicaprosa.com/no-fer-res-n...
- Meloni, la cara amable de l’extrema dreta. La primera ministra italiana no s’ha moderat en aquests últims tres anys, són els altres els que s’han radicalitzat. Per @stevenforti.bsky.social.
- Transcripció del discurs que el primer ministre de Canadà, Mark Carney, va pronunciar a Davos en el marc del World Economic Forum. 👇 politicaprosa.com/carney-a-dav...
- 🗣️ Mark Carney: «Els poderosos tenen poder. Però nosaltres també tenim una cosa: la capacitat de deixar de fingir, de dir les coses pel seu nom, d’enfortir la nostra posició interna i d’actuar junts. Aquest és el camí del Canadà.» politicaprosa.com/carney-a-dav...
- Ha irromput una sèrie de pel·lícules en què el miracle adquireix un to profètic en un moment d’absoluta apoteosi de la ciència i la tecnologia. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/el-miracle/
- El llegat polític de Hannah Arendt. Cinquanta anys després de la mort de la pensadora, segueix viva en la seva meditació política sobre el problema filosòfic del judici. Per Andreu Jaume.
- Trump desfà les aliances. La temença general és que el vincle atlàntic s’està trencant per l’obsessió de Trump i el seu equip de convertir Europa i la resta de socis en súbdits i no en aliats. Per Lluís Foix.
- Reposted by Política & Prosa[Not loaded yet]
- El epicentro del mundo. El salón oval de la Casa Blanca ha sido desde siempre un espacio importante, pero con Donald Trump se ha convertido en un plató de televisión. Por Albert Montagut.
- 📚 «Un Trump sense límits» és el títol del número de febrer de Política & Prosa. Un dossier sobre el nou escenari global, on la força pesa més que les normes. Consulta els continguts: politicaprosa.com/revista/num-...
- Reposted by Política & ProsaAl meu blog "Progrés Real", explico per què no ens deixarem enganyar per desmarcatges puntuals. @politicaprosa.bsky.social progresrealprogresoreal.blogspot.com/2026/01/l-af...
- La pressió fiscal espanyola està diversos cossos per sota de la mitjana europea: no és l’infern fiscal que ens ven el flanc conservador. Per Claudi Pérez.
- De Bilbao a Los Angeles, de Praga a París, vuit obres i quatre trobades amb l'autor d'aquest article dibuixen el retrat d’un arquitecte que va evitar la mediocritat fins al final: Frank Gehry. Per Llàtzer Moix.
- Fa 50 anys, Eduardo Mendoza debutava amb una novel·la que ho va capgirar tot. 'La verdad sobre el caso Savolta' va convertir la Barcelona de 1917-1919 en un mosaic de veus, ironia i història, i va inaugurar una manera nova de narrar. Per Jordi Gràcia.
- Antoni de Moragas i Spa va ser un barceloní cosmopolita, il·lustrat i tolerant, clau en la modernització de la ciutat: obrir Barcelona a Europa en lloc de ruralitzar-la. Un retrat ple de vida, memòria i ironia. Per Joaquín Luna.
- #Editorial | Finançament autonòmic: el debat impossible. L’oposició del PP i la utilització que ha fet dels greuges territorials i identitaris no ha estat contestada pels socialistes, que han navegat aquest mar tempestuós sense brúixola.
- 📖 El 1915, Adrienne Monnier va reinventar la llibreria com a lloc de trobada, préstec i creació literària a París. La Maison des Amis des Livres va ser un laboratori de modernitat i cosmopolitisme. Per Luis Mallart Casamajor. politicaprosa.com/adrienne-mon...
- El trumpisme com a regressió al feudalisme. Autoritarisme a casa i imperialisme depredador a l’exterior caracteritzen el primer any del segon Trump. Per @lbassets.bsky.social.
- La salvació del país i el judici de moralitat corre a càrrec de Trump, el més corrupte i immoral dels polítics, immune davant de l’allau de sospites sobre les seves relacions amb Jeffrey Epstein. Per @lbassets.bsky.social. politicaprosa.com/el-trumpisme...
- 🕰️ Ara fa 50 anys... Va ser el risc de perdre el control el que va portar Joan Carles al convenciment que no hi havia cap altra alternativa per consolidar la monarquia que obrir un procés cap a la democràcia, encara que els seus límits fossin imprecisos. Per Carmen Molinero.
- Victòria Camps: «Totes les empreses diuen que posen el client al centre del seu interès, però no és veritat, perquè parlar amb persones és el que més costa». Per @lleixabergel.bsky.social.
- Per a Jordi Borja, la ciutat no és només forma ni gestió: és acció col·lectiva. Urbanisme, democràcia i espai públic com a eines per construir ciutadania i justícia social. Per @jsubi.bsky.social.
- Montse Colell: «Sabater Pi parlava de “protocultures” per por que l’antropologia no se li tirés a sobre. Avui ja està plenament acceptat parlar de cultures en aquest context». Per Lola Carré. politicaprosa.com/montse-colel...
- Diane Keaton donava vida a 'Annie Hall' a un nou tipus de dona urbana conscient que deixava enrere l’ortodòxia hippy, però sense assumir les incipients maneres de l’era yuppie, una manera subtil de reivindicar els nous feminismes. Per Carlos Losilla.
- Reposted by Política & ProsaHem de triar un guió per al final de la peli, ho explico al meu blog "Progrés Real" @politicaprosa.bsky.social progresrealprogresoreal.blogspot.com/2026/01/2042...
- 🕰️ Ara fa 50 anys... L’Assemblea de Catalunya va ser fonamental per al sorgiment de solidaritats polítiques interclassistes i una estructura amb voluntat rupturista que pretenia construir una alternativa política des de la societat. Per Carmen Molinero. politicaprosa.com/1976-un-any-...
- Mark Rutte ha hecho de la flexibilidad, el pragmatismo y la mala memoria una forma de gobernar. Las mismas claves que hoy explican su papel ante Trump: sumisión disfrazada de mediación y presión sobre los aliados europeos. Por @nachoalarcon.bsky.social.
- La ley de amnistía de 1977 era compatible con el derecho a la verdad y a la justicia aunque, con el paso de los años, se reinterpretase como muro infranqueable que impide investigar los crímenes del franquismo. Por @alfnsarag.bsky.social.
- 🎞️ «El cine es el púlpito desde donde predico» Un álbum que recorre la vida, la obra y la mirada de Sebastián Lasaosa Rogers: cine documental, justicia social y compromiso con quienes nunca tuvieron voz. Imágenes que permanecen.
- Europa concentra el 7 % de la població mundial, manté una quarta part del PIB global i concentra la meitat de la despesa social del món sencer. Aquest 7-25-50 té els dies comptats. La víctima propiciatòria en serà l’Estat del benestar. Per Claudi Pérez.
- Com es poden robar unes joies tan importants en només set minuts? El cop al Louvre, amb 8.700 diamants, 34 safirs, 38 maragdes i 200 perles, recorda el modus operandi dels Panteres Roses. Per Artur Ramon i Navarro.
- Josep Maria Fradera: «Barcelona és present a tot allò de revolucionari que passa fins a Cànoves i Sagasta. És la ciutat moderna per excel·lència, d’acord. Ara, el Pla d’Eixample l’han d’aprovar els enginyers amics d’Ildefons Cerdà a Madrid». Per @lbassets.bsky.social.
- 📽️ ‘Kontinental ’25’, de Radu Jude, sap que en qüestió de cinema ja no hi ha res a inventar; només hi ha tendències múltiples i variades destinades a una coexistència sorollosa, a una superposició indiscriminada. Per Carlos Losilla. politicaprosa.com/el-mon-dahir...
- ¿Cómo se pasó del franquismo a una derecha democrática viable? Carme Molinero y Pere Ysàs lo analizan en 'Alianza Popular/Partido Popular. Del franquismo a la democracia (1976–1996)'. Por @jaumeclaret.bsky.social.
- Manolo Borja-Villel proposa repensar el museu com a espai nòmada, capaç d’escoltar el territori i les seves obres. Potser el futur dels museus no depèn de les parets, sinó de la seva capacitat d’escoltar. Per Fèlix Riera.
- Si de les urnes en torna a sortir un govern d’extrema dreta a Israel, ja no hi haurà res a fer. La decisió quedarà en mans dels ciutadans a l’octubre de 2027, o abans, si Netanyahu prefereix anticipar les eleccions. Per @lbassets.bsky.social.
- A la Rambla, la realitat i la ficció es confonen: un rodatge sobre l’atemptat del 17A activa la memòria, el cinema i la imaginació fins a convertir el paisatge en mite. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/en-la-ficcio/
- 📚 Eduardo Mendoza o la imperturbabilidad irónica. El pobre censor que leyó el manuscrito de ‘La verdad sobre el caso Savolta’ en 1973 tenía la razón histórica de su parte: ‘Novelón estúpido y confuso, escrito sin pies ni cabeza’. Por Jordi Gràcia. politicaprosa.com/es/eduardo-m...
- A ‘El setge de Sebastòpol’ (@crater.cat), Tolstoi pren unes mesures extremes per involucrar el lector, situant-se en una posició que podríem qualificar de «corresponsal inquisitiu». Per Ponç Puigdevall. politicaprosa.com/davant-del-d...
- Reposted by Política & ProsaIn my blog in English, "Real Progress" I write about the last book of Illan Pappé -and also about Tony Blair and his pathetic evolution. @politicaprosa.bsky.social realprogressinenglish.blogspot.com/2026/01/from...
- Antoni de Moragas Spà era un gran conversador, rico en anécdotas personales que explicaban tanto o más que su obra, mitad piedra, mitad docencia. Por Joaquín Luna.
- L’autonomia seria acceptable per als sahrauís? Per què no s’ha avançat ni un mil·límetre des del 2005? Segurament per les mateixes raons per les quals no ha estat possible arribar a un acord en relació amb el referèndum. Per Eloy Martín Corrales.
- La Transició no va ser ni perfecta ni modèlica i segurament és a l’origen de dèficits que encara avui arrosseguem. Però les singularitats del procés no justifiquen la idea d’una suposada excepció espanyola o d’un oblit que no va ser tal. Per @alfnsarag.bsky.social.
- Bajar el salario mínimo, reducir ayudas sociales, bajar las pensiones, privatizar sectores esenciales, derogar avances clave para mejorar la vida de la gente. El caos es orden, diría Orwell. Esto se busca y, desgraciadamente, se vota. Por @carlesmanera.bsky.social.
- Desmentir el llop de Goya. Caldran grans dosis d’optimisme de la voluntat, de valentia moral, d’intel·ligència política, però la resistència és possible, i la victòria. Per @robiols.bsky.social.
- L’hostilitat antieuropea dels actuals dirigents de Washington (i de Moscou i Pequín) es pot explicar, en bona mesura i paradoxalment, pel fet que Europa no representa una amenaça militar i és, en canvi, una amenaça democràtica. Per @robiols.bsky.social. politicaprosa.com/desmentir-el...
- Paul Auster va escriure i dirigir la pel·lícula 'Lulu on the Bridge' (1998), on Lou Reed tenia un petit paper. Anys més tard, el músic de rock i poeta faria, en paraules de Josep Massot, «la lectura més pertorbadora» de l’obra de Wedekind. Per @rosamassague.bsky.social.
- Óssip Mandelstam, assagista. Va descriure l’acmeisme en oposició a l’avantguarda folla o irracionalista dels futuristes, en termes moderats i molt semblants als del nostre noucentisme. Per @andrewnavarra.bsky.social.
- Óssip Mandelstam pensava que una llengua universal unia l’idioma de tots els poetes, i que era inútil bastir o defensar una escola literària, perquè les poètiques vertaderes parlaven un mateix idioma natural o essencial. Per @andrewnavarra.bsky.social. politicaprosa.com/ossip-mandel...
- Diane Keaton va aconseguir erigir-se en mirall de la seva època a través de la comèdia entesa com a breviari de costums, com a consciència moral del món vist a través dels ulls d’una dona del seu temps, sempre del seu temps. Per Carlos Losilla. politicaprosa.com/la-reina-de-...
- Manuel Cruz: «Les ganivetades i les travetes que es viuen en un grup parlamentari són un joc de nens comparades amb les que he vist en departaments d’universitat». Per @lleixabergel.bsky.social.
