Diari oníric.
Estic de visita pel meu barri de fadrí, una zona pobre, socialment i econòmicament deprimida. Alguns personatges bastant deteriorats em reconeixen i em saluden. Jo no sé qui són.
Diari oníric.
Xarrava amb Federico a la Colònia Requena. Sentia pudor per contar, en un barri tan pobre, que la vespra havia dinat en un restaurant molt car. Alguns desconeguts se'ns acostaven a dir la seua i opinaven amb la desimboltura dels qui ja no tenen res a perdre.
Diari oníric:
Maletes, bosses, paquets. Ho tenim tot dins de l'ascensor però no trobem el nostre pis.
Tot és transitori, sí. Però algunes coses transiten massa lentament, també s'ha de dir.
Diari oníric:
He somiat que se m'inundava la casa, espcialment el balcó. Ni tan sols a poalades era possible desalotjar-ne l'aigua.
M'interessen molt els somnis. M'interessa molt la fase intermèdia entre la vigília i el son, quan el cervell fa associacions d'idees molt lliures i creatives. I, possiblement, el que menys m'interessa de tot és la vigília en si: les hores llargues i iguals en què estic despert.
No hi ha res tan urgent com que no hi haja cap urgència.
Diari oníric.
He somiat que viatjava en un vehicle que igual es podia submergir davall de l'aigua, que navegar, que volar o que aterrar al costat d'una màquina de refrescos. Volíem pescar amb ell però en lloc de peixos se'ns ha ficat a la xàrcia una espècie de fang oliós.
Diari oníric.
Hui havíem de baixar el cos de la tía Matilde, dins del taüt, des del seu pis fins al carrer, on esperava la furgoneta de la funerària. A continuació, havíem de buidar totes les habitacions: roba, records, llepolies amagades... Hi havia una gent esperant per emportar-s'ho.
Alegreu-vos si la vostra setmana només té un dilluns.
Diari oníric.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
Crec que ara els somnis em persegueixen a mi. I no tinc on amagar-me'n.
Diari oníric.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
"En panadero desconocido". Poesia d'anar en espardenyes.
Diari oníric.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
Diari oníric.
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
Diari oníric.
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
Imagina un granet d'arena discutint amb tooota la platja.
No tinc cap dubte que quan tot pegue un esclafit jo cauré del costat dels perdedors. I és una perspectiva que contemple amb una pregona serenitat.
