Andròmines de paper
Un moment, un detall, una història que no et pots treure del cap.
- Per fi han trobat un lloc on fer-se secrets i lligar els gossos perquè no els molestin.
- Cadascun guarda un altre joc de peces a la cel·la. I mentre juguen, de tant en tant en canvien alguna sense que l’altre se n’adoni. És meravellós, perquè la partida fa anys que dura i tots dos encara gaudeixen de cada jugada.
- Cada nit esperen que tothom apagui els llums per encendre els seus. No diuen res. Tampoc no se sentirien. Però es miren. Es fan companyia. I planegen el silenci que es diran el dia que per fi es topin pel carrer.
- Aquesta patata forma part d’una bossa comprada als anys noranta. Ha estat conservada fora de la bossa, a la part més fosca i freda del rebost. La seva consistència i duresa competeixen amb el més pur dels acers. No pateixo ni una mica perquè algú m’entri a casa.
- Quan les margarides treuen el cap, l’hivern sap que li queden pocs dies per fondre’s. Però aquesta en particular ha agafat l'hàbit de saludar a finals de desembre i té l’hivern completament desorientat.
- Tenia curiositat per saber com seria la mare de la Júlia. Ella sempre diu que li encanta ballar i fer voleiar les faldilles. Però això no s’ho esperava.
- Aquell dia la mare va decidir que es quedaria amb el pare. I que em criaria per “saber gaudir dels preciosos moments que ens regala la vida”.
